GEÒRGIA OLIVÉ – RELLIGATS OLIVÉ

“Hi ha molts llibres que encara els queda vida”

Relligats Olivé ens regala l'energia que desprenen les històries: les viscudes i escrites i les que es viuran i s'escriuran. Per un costat, trobem el taller de creació i restauració on la Geòrgia Olivé dóna vida o ressuscita els llibres que arriben malalts. Ens explica que mai se li ha mort cap. I d'altra banda, tenim la botiga on explota la seva faceta més artística, creant autèntiques meravelles amb el paper, la tela, la cola i el fil. I unes mans úniques que, des de petita, ha sabut que són el seu major tresor.

Segueixes un negoci que és de tradició familiar...

El meu pare crea Relligats Olivé l’any 1975. Jo l’ajudava, des de molt petita, per treure’m uns diners, sempre he treballat i estudiat. Vaig estudiar moltes coses (Filologia Clàssica, Quiropràctica, ...) però continuava treballant amb el pare molt a gust. Vaig fer, a l’Escola d’Art i Disseny de La Llotja, l’especialització d’Arts del llibre i va resultar que moltes coses ja les sabia. Mai m’havia plantejat dedicar-m’hi, el que tenia clar és que m’agradava molt treballar amb les mans. El meu pare es va jubilar fa un parell d’anys i vaig agafar les regnes del negoci. Però ell continua venint a ajudar-me i és que li agrada molt l’ofici, ell viu per a treballar.

Ser seguidora de les noves tecnologies i amant dels llibres... No sona a contradicció?

És perfectament compatible perquè ni el llibre ni el paper moriran mai. Tenen quelcom molt especial que et traspua, no es poden reemplaçar per una altra cosa. Els clients entren a Relligats Olivé i diuen “què macos que són els llibres. Necessito tocar-los”. I és que els llibres són tresors, van més enllà d’un pur objecte, desprenen energia. Si no els toques, no connectes. La tecnologia és un gran avenç perquè ens facilita la vida i redueix costos però un mòbil o una tableta mai seran un llibre. Van en paral·lel però mai un substituirà a l’altre.

Et consideres artesana o artista?

És una pregunta difícil de respondre. Crec que sobretot em considero artesana. En Carles Capdevila deia que un artesà és aquella persona que treballa pel gust de fer les coses ben fetes. I crec en això. Però, d’altra banda, la imaginació i la creativitat també hi juguen, en aquesta feina, un paper molt important. Jo he estudiat en una escola d’Art i em considero també una artista. L’art és portar un objecte una mica més enllà. I jo ho faig. Per exemple, em menjo un coco, un cop buit, aprofito la closca, li poso fulles dins i el converteixo en un llibre.

Què és un llibre?

Relligar és lligar fulls. Quan es lliguen els quadernets es formen els llibres. Un llibre en blanc també és un llibre perquè el pots omplir. Hi pots escriure. Pots fer que aquest llibre, amb les seves tapes i els seus fulls, sigui per a tu quelcom més important. Hi pots escriure des d’un diari personal a una tesis doctoral.

T’has enamorat alguna vegada d’un llibre?

Molt sovint! Els llibres antics m’enamoren per la història que desprenen no només perquè jo l’agafi i li faci unes tapes noves. A part del llibre com a objecte, m’he enamorat del contingut perquè el trobo revelador o fascinant.

Però a un llibre un cop llegit què més li queda?

Un llibre mor quan es desintegra, quan perd fulls, perd valor perquè queda incomplert. Un cop has acabat de llegir un llibre, aquest llibre no està mort, continua viu. Hi ha molts llibres que encara els queda vida. Pot acabar en mans d’una altra persona. Sóc una gran amant de les llibreries de segona mà, sóc contrària a aquesta societat que creu que les coses són per utilitzar i llançar. Jo recullo llibres del contenidor. Aquí fora tenim una paradeta amb quatre llibres de segona mà que revenem per dos o tres euros. Per què llançar-los si algú els pot tornar a llegir?

Consideres el llibre un ser viu?

En part sí. Cada llibre té una constitució diferent i accepta les agressions o intervencions externes d’una manera distinta, com la humitat o la sequedat, per exemple. També  demana o necessita una intervenció en concret depenen de com està en aquell moment, una reconstrucció, afegir parts perdudes,... Que els llibres estiguin atapeïts a la llibreria és bo perquè no hi entra la humitat ni la pols ni els “peixets” que es mengen el paper però tampoc massa perquè sinó acabem trencant els lloms quan els agafem. La pell l’hem de nodrir, els llibres ens demanen un manteniment. Cal cuidar-los com si d’un ésser viu es tractés.

Relligats Olivé és la UCI dels llibres?

A vegades sí, el meu marit em diu que sóc la doctora dels llibres. I haig de dir que mai se m’ha mort cap. En el cas del llibres, no defensaré mai l’eutanàsia. Per molt malament que estiguin, sempre se’ls pot fer la mínima intervenció perquè torni a estar operatiu. Tot llibre val la pena de reviure perquè té moltes històries darrera. Hi ha gent que quan els dius què els costarà la restauració prefereixen comprar-se’l nou però d’altres persones prefereixen fer la inversió. Darrera d’una restauració hi ha moltes hores de feina.

Explica’ns una mica què és restaurar un llibre...

La restauració té dos punts de vista, o dues maneres de dur-la a terme, una que intenta preservar tot el possible l’original perquè considera que és informació que dóna identitat al llibre. I l’altra, en el que intentes renovar-lo i canvies pràcticament tots els seus components. Aquesta segona via pràcticament ja no es fa, per a mi és impensable. Moltes vegades han vingut clients dient-me guillotina-me’l buscant que les fulles escapçades siguin iguals. I els dic que no, que el llibre té unes barbes que s’han de conservar perquè formen part d’ell, de la seva història. Si les talles, el llibre perd valor.

A la gent encara els hi estranya que una noia jove es dediqui a enquadernar?

I tant! Però els hi agrada. L’enquadernació sempre ha sigut d’homes, per una simple raó,

perquè és una feina que reclama molta força física. Els llibres pesen, les màquines tenen palanques que van molt dures per a fer-les funcionar, qualsevol gest demana que tinguis unes mans molt fortes. Però jo les tinc i d’altres dones també. D’altra banda, haig de dir que el sector de l’enquadernació s’està revifant, rejovenint, per què ha tornat una mica, dins la societat, el valorar les coses exclusives, úniques, fetes a mà i amb amor. Venim d’un període “molt de Zara” en què tot era igual, econòmic i efímer. Arran de la crisi, la gent va començar a comprendre que les coses úniques són les que tenen valor, les que perduren i ens aporten.

S’ha posat molt de moda el retorn a l’artesania. Fas tallers per a què la gent s’animi a enquadernar?

No, perquè no tinc temps. Ser mare i empresària,... No és fàcil. Però la veritat és que m’ho ha demanat molta gent. No hi ha dia que no entri algú per la porta a demanar-m’ho.

Hi ha relació entre el món de l’enquadernació i el de les editorials?

Abans de la crisi, moltes editorials van apostar per fer productes especials, exclusius, i les màquines no arribaven. Llavors en ho portaven als enquadernadors perquè eren formats no estàndards, perquè eren poques unitats o perquè portaven alguna cosa encunyada, díptics desplegables, cosetes especials que només es poden fer a mà. Però la crisi ho va parar tot. Ara venen a nosaltres per cosetes especials o per arreglar fe d’errates (canviar fulls, plecs, tapes,...), però ja no és tan freqüent.

Quin és el llibre més estrany o curiós que has enquadernat?

Molts. Per exemple, va venir una mare a enquadernar totes les multes de trànsit que havia pagat al seu fill com a regal pels 40 anys. Detalls molt bonics com correus electrònics de gent que ha mantingut una relació a distància durant anys, poemes d’un marit a la seva esposa, notes d’una filla a una mare donant-li les gràcies per tot el que ha fer per a ella i un llarg etcètera. Hem donat forma a moltes històries d’amor. La veritat és que és una feina molt agraïda. Hi ha dies que et fa mandra venir a treballar però, generalment, arribo amb ganes perquè sé que m’esperen projectes interessants i gaudeixo molt de la meva feina. La veritat és que jo vinc a passar-m’ho bé, a divertir-me.

A Relligats Olivé feu de tot?

Pràcticament (riu), des de grans tirades de llibres per a empreses a cartes de restaurants. Treballem per a dissenyadors gràfics que tenen les seves idees i nosaltres les plasmem. Una vegada, va venir un estudiant d’enginyeria que em va demanar que donés cos a una caixa octogonal que ell havia ideat a l’ordinador per a demostrar que era viable. I ho vaig aconseguir. Porta’ns els fulls ben impresos i nosaltres t’ho muntarem amb tapa dura o tova, amb cola o amb cosit (a màquina o a mà, fil i agulla). Fem relligats molt vistosos com és el cas del cosit copte o del japonès i també estotjos o caixes.

Fas llibres en miniatura... Per a què serveixen?!

Te’n sorprendries però la gent els fa servir. Moltes persones els compren perquè són col·leccionistes de llibres petits o de coses petites, d’altres els volen per a les cases de nines i hi ha gent que hi anota coses. Per exemple, hi havia una clienta que portava brackets i el feia servir d’agenda perquè hi anotava els dies que tenia que anar a fer els exercicis al logopeda.

D’on va sortir la idea de crear al taller un espai de botiga?

Abans de la crisi, el taller era en un local tancat, teníem tanta feina que no calia que ens veiessin. Però amb la crisi, vam decidir obrir el taller a l’exterior, guanyar un plus amb la botiga i tenir una excusa per a desenvolupar la meva faceta més creativa. I està funcionant força bé. Oferim peces úniques, diaris en blanc o a ratlles, àlbums de fotos (la gent continua revelant) i cosetes curioses com llibres pastís, llibres nou, collarets de mini llibres, books sculpture ...

Quan entres al taller de Relligats Olivé penses que entres a un museu perquè la maquinària que feu servir és molt antiga...

Són les que hem tingut tota la vida i no les trobes d’altra manera que de segona mà. Dins del món industrial de les arts gràfiques sí que hi ha maquinària nova però com que d’enquadernadors/es en quedem pocs, de maquinària quasi no n’hi ha. Precisament, fa poc vam adquirir aquesta màquina d’estampar d’un enquadernador que tancava. Les eines també són visualment rudimentàries però és que funcionen de meravella. Entre les que veus n’hi ha per enquadernar i d’altres per al manteniment de la maquinària. També em toca fer de mecànica... Les meves mans són tan vàlides per a fer preciosos gerros de paper, com per a passar el ribot o arreglar la cisalla.