Entradas

Imagen
GEÒRGIA OLIVÉ – RELLIGATS OLIVÉ “Hi ha molts llibres que encara els queda vida” Relligats Olivé ens regala l'energia que desprenen les històries: les viscudes i escrites i les que es viuran i s'escriuran. Per un costat, trobem el taller de creació i restauració on la Geòrgia Olivé dóna vida o ressuscita els llibres que arriben malalts. Ens explica que mai se li ha mort cap. I d'altra banda, tenim la botiga on explota la seva faceta més artística, creant autèntiques meravelles amb el paper, la tela, la cola i el fil. I unes mans úniques que, des de petita, ha sabut que són el seu major tresor. Segueixes un negoci que és de tradició familiar... El meu pare crea Relligats Olivé l’any 1975. Jo l’ajudava, des de molt petita, per treure’m uns diners, sempre he treballat i estudiat. Vaig estudiar moltes coses (Filologia Clàssica, Quiropràctica, ...) però continuava treballant amb el pare molt a gust. Vaig fer, a l’Escola d’Art i Disseny de La Llotja, l’especia
Imagen
SANDRA I ALEJANDRA – PASTISSERIA MASSAMARE “Dels nostres pastissos t' enamorarà  el seu sabor” Entro al local de la que recordava durant la meva infantesa com a Pastisseria dels Àngels però té un aire molt diferent. Molta fusta, paret color blau turquesa i als aparadors, a més dels pastissos, també hi trobo empanadas, cookies i alfajores . Aquest negoci destil·la mestissatge, fusió, dolç, salat, mescla d’ingredients mediterranis i del Con Sud. És el resultat de dues dones valentes que es van conèixer a l’escola dels seus fills i que van decidir emprendre plegades, sumant tots els elements que les uneixen i treien partit dels que les separen.   Pastisseria Massamare és ecològica o orgànica? No, nosaltres som una pastisseria artesana. És a dir, fem pastissos sense conservants ni colorants ni estabilitzants ni aglutinants. Nosaltres treballem d’una manera 100% casolana, amb molt poc sucre i sense additius. Però els nostres ingredients no són ni orgànics ni  ecolò

Joséphine Baker, una vida de lucha

Imagen
El escritor y periodista Ernest Hemingway decía de Joséphine Baker que era "la mujer más sensacional que nadie haya visto jamás". Sin duda, "la Diosa de Ébano" se convirtió en el símbolo de la década de los 20 y en una estrella que rompió estereotipos. Pero no hablaré de la mujer-icono musical que escandalizó Estados Unidos y Europa bailando con el torso desnudo y una falda de plátanos sino de la mujer-activista defensora de los derechos civiles y de las libertades que, hasta ahora, desconocía. Claro está que como bailarina consiguió grandes cosas para la liberación femenina e incluso se convirtió en la primera mujer negra que tuvo un papel protagonista en un largometraje, en la película llamada Zou-Zou. Pero lo que más me ha sorprendido ha sido su lucha, a lo largo de toda su vida, ya desde pequeña, para defender la libertad de los demás y sobre todo la suya propia.  Freda Joséphine Baker Carson era algo más que un alma libre, con su característica voz, su

Mama, no vull llegir, vull inventar, crear

Imagen
La meva filla sempre em diu que no vol llegir, que el que ella vol és inventar, crear. Quan li insisteixo que la lectura li anirà molt bé per a millorar l'escriptura i no fer tantes faltes, em contesta que ja llegeix a l'escola, que ella prefereix fer vídeos amb la tablet i dibuixar invents a la seva llibreta especial. Hi havia una vegada una nena que es deia Ada, a qui li agradaven les màquines ( Contes de bona nit per a nenes rebels,  @EditorialEstrellaPolar). L'Ada Lovelace, l'any 1843, va escriure el primer algoritme que processaria una màquina, convertint-se en la primera programadora de la història. És a dir, el llenguatge de programació no va tenir pare sinó mare.  Ja farà un mes vaig participar a un Dinar-Col·loqui al Círculo de Mujeres de Negocios (@CMN_Oficial) on vaig coincidir amb Maria Àngeles Tejada, Directora General Public Affairs de Ranstad (@angeles_tejada) i ens va explicar que d'aquí a deu anys hi hauria més d'un milió de llocs de tr
Imagen
NÚRIA SERRA - HANDSEL & GRANEL “Comprant a granel, compraràs el que realment necessites” Núria Serra és una gran activista en contra del malbaratament i per això va pensar que la millor manera d’oferir producte de qualitat, de proximitat i amb les mesures adequades era una tenda a granel. Després de treballar més de deu anys en una ONG, la propietària de Handsel & Granel ha sabut conciliar empresa i inquietud social. Tots els productes que ven a la seva botiga responen a dos requisits: ser de qualitat i provinents de petits productors o de projectes socials. Què diferencia Handsel & Granel d’una herboristeria? No és una tenda especialitzada, per exemple, de productes de dietètica. Vull arribar al màxim de públic possible i oferir productes de qualitat, de proximitat, que no puguis trobar en un supermercat. Cobrir l’alimentació, en general, però amb coses diferents i curioses. Donar una empenta al petit comerç i de barri, on el valor afegit és la relació a
Imagen
ALBERT ORTIZ - RESTAURANT EL MANDUKA "La nostra carta està preparada per a compartir" El Xef Albert Ortiz és un gran amant de la cuina tradicional catalano-espanyola i un creatiu de mena. Al seu restaurant “el Manduka” ofereix una carta molt elaborada, amb producte de proximitat i de temporada, i amb  les racions talladetes a trossos per a poder compartir amb els altres comensals de la taula. Reivindica la professió de cuiner que considera menystinguda i defensa la qualitat vers la quantitat.  E n la vostra pàgina web us definiu com a cuina tradicional catalano-espanyola amb contrastos... Explica’ns una miqueta més... En el Manduka oferim cuina catalana i espanyola de tota la vida, tradicional, però a vegades afegim algunes tècniques que he après a d’altres llocs on he estat treballant. En el meu cas, he estat al continent asiàtic i a la nostra carta hem incorporat algunes variacions. Per exemple, per evitar l’acidesa al paladar, al foie li hem afegit unes
Imagen
RAMON HERNANDO - XARCUTERIA HERNANDO “La combinació de la tradició i la innovació és el secret de l’èxit” Ramon Hernando és hereu d’una nissaga de mestres xarcuters que va iniciar el seu pare l’any 1948 amb una parada al Mercat del Ninot de Barcelona. L’any en què Ramon-fill va néixer, els pares van traslladar la botiga i l’obrador al carrer Balmes 296, al barri del Farró, oferint tradició i servei des del primer moment. Dues paraules que avui dia encara són un referent pel negoci i que potser amaguen el secret de cóm aconseguir estar més de 50 anys darrera d’un mostrador.  Tradició o innovació? Ambdues coses. L’any 2016, vam guanyar el premi a la millor botifarra d’ou tradicional de Catalunya. I saps per què? Perquè vam apostar per la recepta de tota la vida, amb més de dos cent anys d’història, perquè vam optar per un producte natural i una elaboració tradicional. Sóc de la opinió de si les coses funcionen no tens perquè canviar-les. Llavors a la Xarcuter